Algunes fites en la formació naturalista i pedagògica del professor Josep M. Àlvarez Ribera

Donem a conèixer en aquest treball diversos aspectes d’una època important en la formació com a ensenyant i com a naturalista del senyor Josep M. Àlvarez Ribera, professor de Ciències Naturals de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres,molt conegut perquè hi va exercir des del final de la guerra civil fins que es va jubilar el 1977. Documents conservats a l’Arxiu Històric General de la Universitat de Barcelona permeten de reconstruir un curs d’estiu de Botànica al qual Àlvarez va assistir el 1933, quan feia ben poc que havia obtingut la llicenciatura en Ciències Naturals i es disposava a iniciar la seva activitat docent. El curs, impartit pel doctor Pius Font i Quer, va consistir en alguna lliçó teòrica, dues sessions de laboratori i una sortida de set dies al Pirineu, en la línia, llavors (i potser fins i tot ara) molt innovadora de Font d’integrar la teoria i les pràctiques i donar a aquestes darreres una dimensió fonamental en l’ensenyament de la Botànica. Tothom que hagi estat alumne del senyor Àlvarez té, ben segur, present, com ell tenia també aquesta mentalitat i creiem que aquest curs degué tenir prou a veure en aquesta seva manera de procedir per a ensenyar la seva disciplina. A part d’això, remarquem també en aquest article la forta vinculació d’Àlvarez amb la Institució Catalana d’Història Natural en la mateixa època primerenca com a llicenciat, la qual cosa segurament va contribuir també a la seva formació.We give notice in this work of some relevant aspects in the training as a teacher and as a naturalist of Mr. Josep M. Àlvarez Ribera, professor of Natural Sciences at the Institut Ramon Muntaner in Figueres, very well known, since he worked there from the end of the civil war until his retirement in 1977. Documents conserved in the Arxiu historic general of the Universitat de Barcelona allow us to reconstruct a summer course on Botany, which Àlvarez attended in 1933, when he had recently obtained the university degree in Natural Sciences and was ready to start his teaching activity. The course, lectured by Prof. Pius Font i Quer, consisted of a few theoretical lessons, two laboratory sessions and a sevenday field trip to the Pyrenees, in the then (and perhaps even today) innovative Font’s method integrating theory and practice giving the latter a fundamental dimension in Botany learning. All people having been a Mr. Àlvarez’s student have surely noticed that he also had this mentality, and we believe that this course was powerfully influential in his modality of teaching his discipline. Apart from this, we also remark in this paper Àlvarez’s strong connexion with the Institució Catalana d’Història Natural in the same period of recent postgraduate, which surely contributed to his training as well

Miquel de Garganta i Fabrega (Olot, 1903-1988)

Quan faltava poc més de tres mesos per al seu 85è aniversari, ha mort, el 12 de setembre de 1988, a Olot, on havia nascut el 23 de desembre de 1903, el Dr. Miquel de Garganta i Fàbrega, historiador de la Botànica i membre d'una coneguda familia d'intellectuals de la Garrotxa

De plantes silvestres a delicatessen

Noticia publicada en la web institutcional del Instituto Botánico de Barcelona el 7 de abril de 2016 -- Disponibles PDFs en español y catalán y capturas de pantalla de la noticia en la web.Peer reviewe

Reivindicació de l’etnobotànica

6 p., fot. col. y bl. y n.[EN] Ethnobotany, a discipline located at the intersection between natural science and social science, is sometimes misunderstood by researchers from one or other of these fields. In this article we discuss the positive and negative aspects of interdisciplinarity regarding this subject, and we argue for its status as a true science from different points of view. Our conclusion is that ethnobotanical research – like all ethnobiological research in general – undoubtedly exists within the scientific field and is successfully established, active and productive. In addition, ethnobotany is a citizen science: the participation of the population is essential for research, which must be communicated to academia and to the general citizen.[ES] La etnobotánica, disciplina situada en la interfaz de las ciencias naturales y las ciencias sociales, es, en algunas ocasiones, incomprendida tanto por los investigadores de uno como de otro campo. En este artículo discutimos los aspectos positivos y negativos de la interdisciplinariedad en la materia en cuestión y argumentamos, desde diferentes puntos de vista, su condición de ciencia. Nuestra conclusión es que la investigación etnobotánica –como todas las etnobiológicas en general– entra sin duda dentro del ámbito científico y que actualmente está bastante consolidada, activa y productiva. Además, la etnobotánica es una ciencia ciudadana: la participación del pueblo es imprescindible para la investigación, que hay que difundir tanto en el ámbito académico como en el de la divulgación.[CAT] L'etnobotànica, disciplina situada en la interfície de les ciències naturals i les ciències socials, és, en algunes ocasions, incompresa tant pels investigadors d'un com d'altre camp. En aquest article discutim els aspectes positius i negatius de la interdisciplinarietat en la matèria en qüestió i argumentem, des de diferents punts de vista, la seva condició de ciència. La nostra conclusió és que la recerca etnobotànica –com totes les etnobiològiques en general– entra sens dubte dins de l'àmbit científic i que actualment és prou consolidada, activa i productiva. A més, l'etnobotànica és una ciència ciutadana: la participació del poble és imprescindible per a la recerca, que cal difondre tant en l'àmbit acadèmic com en el de la divulgació.Peer reviewe